El Codi Internacional de Senyals descendeix del primer codi dictat pel British Board of Trade en 1855. La versió actual va ser aprovada per l’Organització Marítima Internacional (IMO) el 1965 i ha estat adoptat per totes les nacions marítimes.

La seva funció principal és la de resoldre aquelles situacions relacionades amb la seguretat de la navegació i de les persones i es basa en banderes de senyals que s’utilitzen en la navegació marítima per transmetre missatges, bé entre dos o més vaixells, o entre un vaixell i terra o el port.

Les banderes, amb diferents formes i colors, representen cadascuna una lletra de l’alfabet internacional, així com els números de el 0 a l’9. Cada lletra o grup de lletres de l’alfabet, representades per banderes, té un significat particular.

Per la seva forma, una bandera es diu quadra quan és rectangular, corneta si remata en dues puntes al costat oposat a la beina, i gallardet si és triangular.

Està format per sis banderes alfabètiques (dues d’elles cornetes i la resta quadres), 10 gallardets numèrics, 3 gallardets repetidors i un gallardet característic.

Quan un vaixell necessita transmetre un missatge consistent en una o diverses paraules, o números, hissa al pal davanter les banderes que representen les lletres i números de l’missatge, alineades de dalt a baix. Si el missatge és més llarg, es repetirà l’operació amb noves banderes.
També s’utilitzen les banderes individualment o en combinacions de dos, amb un significat determinat segons un codi internacionalment vigent.

Com alguns missatges també poden transmetre per mitjà de senyals lluminosos o per radiotelefonia, el Codi ja no s’usa habitualment.

En canvi, se segueixen utilitzant de forma generalitzada les banderes individuals o en combinacions de dos, per senyalitzar un avís determinat.