La costa de Catalunya i les Illes Balears, a la Mediterrània són àrees de notable biodiversitat marina, incloent la presència de diversos cetacis, com dofins mulars, dofins llistats, calderons, rorquals i, encara que més rarament, els balenats de Cuvier.

Dofins mulars (Tursiops truncatus): Aquests són potser els cetacis més coneguts i fàcilment identificables a causa de la seva mida considerable, el seu comportament juganer i la seva presència freqüent a prop de la costa. A les aigües de Catalunya i les Balears, els dofins mulars són comuns i sovint se’ls pot observar en grups, interactuant entre si i amb les embarcacions. La seva adaptabilitat a lentorn i la dieta variada els permet prosperar en aquestes àrees.

Dofins llistats (Stenella coeruleoalba) : Més petits que els mulars, aquests dofins són reconeixibles per les ratlles o llistes que adornen el seu cos. Són animals extremadament gregaris i sovint se’ls veu en grans grups, realitzant acrobàcies i nedant a gran velocitat. A les aigües de Catalunya i les Balears, són freqüents i s’adapten a una gran varietat d’hàbitats marins.

Calderons (Globicephala melas) També coneguts com balenes pilot, els calderons són cetacis més grans i robustos. Prefereixen aigües profundes i, encara que el seu albirament prop de la costa no és comú, poden ser observats en aigües més allunyades de les Illes Balears, on les profunditats permeten el seu estil de vida i alimentació basada en calamars i peixos d’aigües profundes.

Rorquals (Balaenoptera physalus) Entre els cetacis que visiten aquestes aigües, el rorqual comú és el més impressionant per la seva grandària, sent el segon animal més gran del planeta després de la balena blava. La seva presència a Catalunya i les Balears sol ser un esdeveniment notable, atesa la seva impressionant estatura i elegant comportament. Aquests gegants realitzen migracions i són albirats amb certa regularitat, especialment durant les estacions quan les aigües estan més riques en plàncton, la principal font d’aliment.

Ballenats de Cuvier (Ziphius cavirostris): Aquests són els més esquius i menys compresos entre els cetacis esmentats, ateses les seves rares aparicions i hàbits de profunditat. El balenat de Cuvier es pot submergir a profunditats impressionants, cosa que els fa molt difícils d’estudiar i observar. A Catalunya i les Balears, els albiraments són excepcionals i generalment passen només quan l’animal es desorienta o es posa malalta.

En conclusió, les aigües de la Costa de Catalunya i les Illes Balears són riques en vida marina, incloent-hi una fascinant varietat de cetacis. Aquestes espècies no només enriqueixen la biodiversitat de l’àrea, sinó que també són crucials per a l’equilibri ecològic i representen un important atractiu turístic per a la regió. L’observació d’aquests magnífics animals, des de les juganeres dofins fins als majestuosos rorquals, ofereix un espectacle natural impressionant i destaca la importància de preservar aquests hàbitats marins.

Respecte per sobre de tot

Respectar la distància, evitar alimentar els cetacis o perseguir-los des d’una embarcació són pràctiques fonamentals per conservar aquests animals i mantenir la salut dels ecosistemes marins. La interacció humana inadequada amb els cetacis pot tenir conseqüències negatives significatives tant per als animals com per als humans.

Mantenir una distància apropiada assegura que els cetacis puguin continuar amb les seves activitats naturals, com alimentar-se, socialitzar i criar les cries sense estrès ni interrupcions. La proximitat excessiva pot causar estrès i alterar els comportaments naturals, portant els animals a abandonar àrees importants per a la seva alimentació o cria.

Evitar alimentar els cetacis és crucial perquè pot alterar els seus hàbits alimentaris naturals, fer-los dependents dels humans i augmentar el risc de malalties. El menjar proporcionat pels humans sovint no és adequat per a la seva dieta i pot causar problemes de salut. A més, esperar menjar de les embarcacions pot exposar els animals a perills com ara col·lisions amb vaixells o embolics amb equips de pesca.

No perseguir els cetacis amb embarcacions és important per evitar el risc de ferir-los físicament o alterar-ne els patrons migratoris i d’alimentació. La persecució els pot causar un estrès extrem, esgotament i, en casos severs, pot portar a la mort. A més, les embarcacions que es mouen a alta velocitat a prop dels cetacis poden ferir-los o matar-los per col·lisió.

A més de les raons ètiques i de conservació, hi ha regulacions i lleis a molts llocs, inclosa la costa de Catalunya i les Illes Balears, que estableixen directrius específiques sobre com les persones s’han de comportar a prop dels cetacis. Aquestes lleis estan dissenyades per protegir els animals i assegurar que puguin viure en un entorn segur i saludable.

En resum, el respecte a la distància, no alimentar els cetacis i evitar perseguir-los amb embarcacions són pràctiques essencials per a la protecció d’aquests éssers marins. Aquestes accions no només beneficien els animals, sinó que també contribueixen a la salut dels ecosistemes marins i fomenten una relació més sostenible i respectuosa entre humans i la vida marina.

+info:

El cap d’olla gris al Mediterrani
Projecte Rorqual
Associació Cetàcea
Gencat. Espècies protegides i amenaçades
Serveis ambientals i marins anèl·lides

Crèdits Imatges: istockphoto