El Mediterrani és el mar més gran sense que encara es pugui anomenar oceà. Limita al nord amb Europa Occidental, al sud amb Àfrica ia l’est amb l’Orient Mitjà, per la qual cosa aquest mar està envoltat de moltes de les civilitzacions més antigues del món.

Els mars i els oceans tenen un paper fonamental en l’evolució i la variabilitat del clima, per la seva interacció amb l’atmosfera i perquè absorbeixen aproximadament el 25% del CO2 que s’emet anualment a l’atmosfera com a conseqüència de les activitats humanes, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya . En aquest marc, el coneixement de l’evolució passada i les futures tendències de la temperatura superficial del mar és crucial per als escenaris climàtics futurs.

Gràcies a les temperatures del mar es poden detectar i predir el desenvolupament i/o la intensificació de precipitacions intenses a la conca Mediterrània i fins i tot a altres zones del món. També se n’ha demostrat la importància en l’estudi de les onades de calor a Europa. Per tant, estar atent a la temperatura del mar i la seva evolució és un ingredient important si se’n vol gaudir.

Hi ha un bon grau de variació de temperatura a les aigües del Mediterrani. En general és molt més càlid a mesura que es viatja cap a l’est i hi ha un rang d’uns 10°C entre els màxims i mínims de l’hivern i l’estiu.

Si volem ser més precisos, tenim la sort que a Catalunya es disposa d’una sèrie de dades marítimes de més de quaranta anys i que es prenen regularment a 2 milles mar endins del port de l’Estartit, a poc més d’una milla de les Illes Medes (42° 03′ LLAUT N / 3° 15′ 15” LONG E).

En aquest punt de 90 metres de profunditat es prenen des del 1969 mesures de la temperatura a set nivells de profunditat (superfície, -20, -50, -80 metres).

Segons dades de l´Estació Meteorològica de l´Estartit i de Torroella de Montgrí, la temperatura mitjana anual de l’aigua del mar s’ha incrementat de manera significativa a tots els nivells des del 1974. A la superfície ho fa a un ritme de +0,32 °C/decenni, a 20 m de profunditat és de +0,30 °C/decenni, a 50 m ho fa a un ritme de +0,26 °C/ decenni ia 80 ma +0,20 °C/decenni.

L’any 2018 va tenir una anomalia positiva de +0,9 °C a la superfície, la tercera més elevada de tota la sèrie.
A grans trets, podem dir que estacionalment, són la tardor i l’estiu les èpoques de l’any que registren una tendència més evident cap a l’escalfament, especialment a 20 mia 50 m de profunditat, amb valors que superen els +0,30 °C/ decenni.

L´institut d´Estadística també ofereix una visió panoràmica de l´evolució del nostre mar Mediterrani.